Monasteri de Sijena

A una carta anviada al 2006 a la consellera de Cultura de la Cheneralitát, Caterina Mieras, pel directó del MNAC, Eduard Carbonell, afirmae que les pintures murals del monasteri "casi no está documentada la adquisisió" y que é "un deposit en una intensió de donasió mal feta".

Lo Pedrís en defensa del patrimoni d'Aragó i en aspesial contra l'expolio que va patí lo Monasteri de Sijena.

Introducsió a la geologia de Miquerensa

Avui comense lo stone doctor Darío Vidallet a parlamos del patrimoni natural de Miquerensa i mos introduís a la peculiar geología qu'está ubicát lo Poble.
Se podrá trobá est i més artículs a la secsió de Fulles de lo Pedrís.

"Mequinensa, des del punt de vista geològic, s’ubica en la Conca de l’Ebre, que es una conca sedimentària d’edat terciària. Actualment esta conca està limitada geogràficament al nord pels Pirineus, a l’est per la Cadena Costero Catalana, i al sud i sud-est per la Cadena Ibèrica.

Durant el Terciari, i més concretament, entre l’Oligocè superior (Catià)- Miocè inferior (Aquitanià), es a dir fa entre 25 i 27 m.a., la zona on actualment s’ubica Mequinensa estava configurada per un conjunt de sistemes lacustres alimentats bàsicament per les aigües transportades pels sistemes al·luvials procedents de zones muntanyoses dels voltants ..."

Seguís llechín...

Peisos invasós

Lo cataleg nasional d'aspesies exótiques invasores, de disembre de 2011, diu que los peisos "invasós" pescáts (sirulo, lucio, perca i black bass) se tindrán que matá i no podrán tornás a riu.
De momén está al servisi juridic de la Diputasió General d'Aragó pá astudiá lo cas.

Introducsió a la geologia

Proximamén lo Stone doctor Darío Vidallet mos anirá introduín a la geología de Miquerensa, i mos donará a coneise i valorá lo patrimoni natural del Poble.

Petrolero Mequinenza

Petrolé Mequinenza, fet als astilleros de Cádiz i botát lo 3 del 10 del 1959. Se va fé pa la Empresa Nacional Elcano i va sé beneít pel bisbe Tomás Gutiérrez Diez.
Podie moure 26.000 tonelades i va sé la construcsió numero 50 dels astillés.

Nit de Reisos

Natres ya tením preparades les sabates al Pedrís. Asperém que valtres també.
Que Melchor, Gaspar i Baltasar porton al morral tot lo quels au demanát.
Feña, salut i pau.

Tonelades de carbó

La sentral térmica d'Escucha cremará duran l'añ 2012 unes 153.734 tonelades de carbó aspañol, de les que 110.000 son de La Carbonífera del Ebro i les restáns de l'astóc de la sentral.